N/A N/A N/A

MEMÒRIA D'UN MIRATAGE
Els Pegaso Z-102 esportius i de competició dels anys cinquanta
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
20.03.2001– 04.06.2001


Producció_CCCB
Comissariat_Francesc Torres
Assessorament_J. Manel Baró | Manuel Lage | Dora Palomero.
Coordinació_Carlota Broggi | Mònica Ibàñez
Conceptualització i disseny de l’espai expositiu_Lluís Pera amb la col·laboració de l’Anna Alcubierre
Disseny del mobiliari_Lluís Pera
Disseny gràfic_Lali Almonacid [exposició] | Estudi Rosa Lázaro [catàleg]
Il·luminació_Toni Rueda amb la col·laboració de Gabi Porras


Memòria d’un miratge és una exposició, la matèria primera de la qual és la recuperació històrica de Wifredo Pelayo Ricart i el seu llegat en l’àmbit de l’enginyeria d’avantguarda, l’aeronàutica i l’automoció. El símbol més emblemàtic del seu llegat és el projecte Z-102 per a automòbils de gran turisme, esport i competició, que es fabricà a la península durant els anys cinquanta.

Les fites de W. Ricart en el món de l’enginyeria són equiparables a altres aconseguides en el món de les arts a la postguerra espanyola (les d’un Picasso o un Federico Lorca). Totes aquestes excepcions no deixen de provocar-nos una certa nostàlgia envers un país que va poder ser i no va ser: una sèrie de miratges esdevinguts “en un país impossible en una hora equivocada” .

Segons l’artista i comissari de la mostra, en Francesc Torres, l’exposició i el seu catàleg s’estructuraven de manera idèntica:

“El projecte recolza en un nucli principal, compost per onze automòbils. Aquests automòbils es presenten junts en un mateix espai o secció, ja que l’aspecte cronològic, com que es tracta d’un període de temps tan curt, no té una importància capital. Es van succeir, això sí, una sèrie de dissenys de carrosseries i motors de diferent potència, però en allò essencial sota cada pell hi havia sempre el mateix cotxe. Els automòbils van acompanyats de material gràfic i textual de l’època, que els situa en el seu context.”

“(...) Segueixen altres apartats o capítols pensats no com a un mer complement dels automòbils, sinó com un contrapunt imprescindible en la narrativa del projecte expositiu. D’una banda l’ineludible perfil biogràfic de Wifredo Ricart, juntament amb un desglossament històric del projecte Z-102 (...) i, d’altra banda, un relat de les condicions laborals dins d’ENASA com a empresa model del règim i de l’activitat d’organització política i sindical dels seus treballadors en una època particularment dura per a la resistència antifranquista, però que justament per això, va sevir per posar les bases de les llibertats democràtiques de les quals gaudim.”